#PaisatgesTerricatTotcat
Photo: The Guardian by photographer Amos Chapple Photography
https://www.facebook.com/amoschapplephotography
Sagrat cor
Inicialment era una ermita aixecada pels salesians, inaugurada el 1886 durant la visita de Sant Joan Bosco a Barcelona. La construcció del Temple del Sagrat Cor, projectat per Enric Sagnier, es va iniciar any 1902 i es va acabar el 1961. És un edifici monumental d’estil neogòtic i coronat per una estàtua de bronze del Sagrat Cor. Un ascensor permet pujar a la part superior del temple, situada a 575 metres sobre el nivell del mar, des d’on es pot gaudir d’una vista de Barcelona.
El temple expiatori del sagrat cor és espectacular i val la pena visitar-lo amb calma perquè està carregat de molts detalls, simbolisme, història, que només podem percebre si el mirem detingudament. Es obra de l’arquitecte modernista Enric Sagnier i Villavecchia, i acabat pel seu fill Josep Maria Sagner i Vidal. La seva construcció va començar el 28 de desembre de 1902 i va finalitzar l’any 1961. Per aquest treball el papa Pius XI li va donar el títol de marquès a Enric Sagnier el 1923.
Com va començar tot? Amb una petita capella, que encara existeix al costat del temple, aixecada en l’estiu de 1886 per commemorar la vista de Sant Joan Bosco a Barcelona, a qui van regalar el terreny del cim. Actualment el temple pertany a la Congregació.
Cal distingir tres parts clarament: 1)La cripta edificada amb pedra de color marró. 2)L’església damunt la cripta amb pedra de color gris de Girona. 3)La imatge de coure en la part superior.
Tres parts, per a una explicació simbòlica de purificació: pecat en el vall als peus de l’edifici; una cripta pesada i fortificada amb arcs bizantins, símbols terrenals; un temple gòtic àgil, purificat, ordenat, polit, senzill i per damunt de tot, més pur encara, el coure de la imatge del Sagrat Cor amb els braços oberts com a pont entre el cel i la terra.
La cripta té dues entrades: -Una porta lateral (mirant l’edifíci en el costat esquerre sota l’escala) que porta a l’ascensor que puja al mirador superior on hi ha els dotze apòstols de color gris com l’església, tres a cada cantó d’un edifici quadrat, un viatge en ascensor fins als 539m que val la pena si és un dia clar.
-La porta principal amb una àmplia escalinata als peus.
A la porta principal de la cripta veurem moltes figures, cadascuna amb una història. Per exemple, sobre les portes tenim les imatges dels quatre capitells en pedra del lleó, el bou, l’àngel i l’àguila, és a dir, els quatre evangelistes.
Hi tenim una escultura preciosa al centre de les portes de San Jordi amb armadura, el vencedor de la lluita amb el drac i tot un símbol per a tots els catalans que celebren una festa popular cada any del mes d’abril: regalen una rosa i un llibre a la seva parella, familiars i amics. I per damunt de les portes un físic de mosaic, també amb la seva història. A la dreta de la porta principal, per l’exterior, hi ha unes àmplies escales, que condueixen a la diminuta ermita primitiva que data de 1886, costejada per la dama barceloninaDorotea de Chopitea, al punt més alt de la muntanya, amb una imatge del Sagrat Cor al seu interior, així com a la primera entrada principal de la basílica.
Seguiu i us agrada:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada